Publicat el 30 de de març de 2015
El concurs de creditors és un mecanisme que ofereix la Llei Concursal per poder afrontar els crèdits quan aquests no poden ser atesos a l’hora del seu venciment. És a dir, amb el procediment de concurs s’intenta pal·liar els possibles efectes d’una situació d’insolvència, tant si es tracta de persones físiques com jurídiques, amb l’únic objectiu d’organitzar les finances del concursat per aconseguir que el major nombre de creditors cobrin les quantitats que els hi són degudes.
La declaració de concurs no és automàtica. És important tenir en compte que la mera existència d’una situació d’insolvència (quan la part deutora no pot complir regularment amb les obligacions exigibles) no és suficient perquè s’apliquin les disposicions previstes per la Llei Concursal. Això significa que hi ha d’haver una part activa que el sol·liciti; bé la mateixa part deutora (concurs voluntari) o bé els seus creditors (concurs necessari).
Els efectes de la declaració de concurs en relació a la gestió i administració del patrimoni de la persona deutora seran diferents en funció de si la seva sol·licitud prové d’una declaració de concurs voluntari o bé necessari. En el primer dels casos, la persona deutora podria seguir mantenint la seva capacitat d’administrar, gestionar i disposar sobre les qüestions que afectin el seu patrimoni, quedant sotmès l’exercici de les mateixes a l’autorització dels administradors concursals. Això és així perquè existeix un reconeixement del deute per part de la persona deutora i per tant, existeix una manifesta voluntat de canvi. Per contra, en el segon dels casos, la manca de reconeixement de la situació d’insolvència del deutor fa que les facultats d’administració i disposició es lliurin de forma expressa als administradors concursals, deixant en suspens les facultats de la persona deutora.
Lògicament, la no presentació del concurs de creditors pot donar lloc a responsabilitats per als administradors en considerar-se aquesta omissió una negligència de l’administrador en la realització de les seves tasques. Quan es dóna aquest cas l’administrador pot arribar a respondre de tots els deutes de l’empresa amb el seu propi patrimoni.
Molt sovint les empreses retarden la seva entrada en concurs pels perjudicis que existeixen en el tràfic mercantil i pels elevats costos que comporta, però una sol·licitud de concurs a temps pot ajudar a garantir la viabilitat de l’empresa i/o salvar la responsabilitat personal dels administradors, ja que la finalitat d’aquest concurs una vegada s’hagin pogut satisfer els deutes amb els seus creditors no és cap altra que el que la persona deutora pugui seguir mantenint la seva activitat econòmica de la manera més beneficiosa possible.
Autor: Jordi Matamala. Advocat