Blog

El passat 5 d’octubre de 2020, la cadena de clíniques odontològiques, Dentix, entrà en concurs de creditors.

L’empresa es trobava des de març de 2020 en fase de preconcurs, arran del deute milionari que té la companyia amb el fons d’inversió KKR, el seu principal creditor, així com amb altres entitats financeres.

La confirmació de l’entrada de Dentix en concurs de creditors deixa sense servei als seus clients, els quals ara es plantegen què succeirà amb els tractaments contractats i els plans de finançament d’aquests.  

En cas que el tractament no s’hagi iniciat o es trobi inacabat, ens trobarem davant d’una situació d’incompliment contractual per part de Dentix, ja que ha cobrat un servei que finalment no ha executat, pel que, si no s’ofereix cap alternativa, el client tindrà dret a la resolució del contracte.

Cal tenir present que molts contractes amb Dentix es troben finançats mitjançant préstecs, pel què, a la incertesa quant a salut, se li suma la incertesa en l’àmbit econòmic. Els consumidors es qüestionen si han de seguir pagant el finançament dels tractaments odontològics i com i a qui reclamar les quanties pagades. Amb relació a l’anterior, és important diferenciar si ens trobem davant d’un préstec vinculat o no, ja que, si es tracta d’un crèdit vinculat, les possibilitats de reclamar són més altes.

Tractament dental finançat a través d’un préstec vinculat a la clínica.

Era freqüent que en contractar un tractament dental, s’oferís el finançament del mateix a través de diverses entitats financeres mitjançant préstecs al consum. En aquest cas, ens trobem davant dels anomenats “contractes de crèdit vinculats”, regulats per la Llei 26/2011 de Crèdits al Consum.

S’entén com a contracte de crèdit vinculat aquell en el que el crèdit contractat serveix exclusivament per finançar un bé o un servei concret, en aquest cas, un tractament dental, pel que ambdós contractes constitueixen una unitat comercial des d’un punt de vista objectiu.

Amb relació a aquests contractes, l’art. 29.3 de la Llei de Crèdits al Consum, estableix que en tractar-se d’un contracte vinculat a la prestació d’un servei concret, el consumidor a més de poder exercir els drets que li corresponguin contra el prestador del servei, podrà exercir-los també contra l’empresa financera, sempre que concorrin els següents requisits:

• Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat entregats en tot o en part, o no siguin conforme al pactat al contracte.
• Que el consumidor hagi reclamat judicialment o extrajudicial, per qualsevol mitjà acreditat en dret, contra el proveïdor del servei i no hagi obtingut la satisfacció a la qual té dret.

En el cas que ens ocupa, si es tracta d’un préstec contractat exclusivament per finançar un tractament odontològic, al produir-se un incompliment contractual per part de Dentix, el qual dona dret a la resolució del contracte, el consumidor podrà sol·licitar també la resolució del préstec amb l’empresa financera.

Així doncs, quan els tractaments contractats no s’hagin iniciat o estiguin mal realitzats, el consumidor tindrà dret a què l’empresa financera li retorni la totalitat de les quanties pagades, per contraposició, en el supòsit que el tractament estigui incomplet, la financera té dret a cobrar la part corresponent als serveis correctament prestats, però no aquells que encara no s’hagin executat. De manera que, l’empresa haurà de retornar els imports corresponents a la part no realitzada, quantia que s’haurà de determinar mitjançant informes tècnics.

Tractament dental pagat directament a la clínica o a través d’un préstec no vinculat.

Per altra banda, si no s’ha finançat el tractament a través d’un crèdit vinculat a Dentix, la reclamació es complica, ja que no existeix un tercer responsable al qual es pugui reclamar les quanties pagades, pel que els consumidors hauran de seguir els mateixos tràmits que la resta de creditors concursals.

En aquests casos, qualsevol client que hagi vist interromput el seu tractament o quan el mateix no s’hagi arribat a iniciar, disposarà del termini d’un mes a comptar des de la publicació de la Interlocutòria de declaració de concurs al BOE, per posar en coneixement a l’administració concursal l’existència dels seus crèdits aportant la documentació justificativa d’aquests.

Destacar que els crèdits dels consumidors tenen caràcter d’ordinaris, pel que seran quasi els últims en abonar-se.

Reclamació de responsabilitat per negligència mèdica.

Finalment, cal recordar que en els casos en què el consumidor hagi patit una negligència mèdica per part de Dentix, malgrat la declaració del concurs de creditors, segueix sent plenament viable la reclamació a través de la companyia d’assegurances de responsabilitat civil, independentment de si ja s’ha iniciat la reclamació o si encara no s’ha presentat.

Jordi Matamala i Cunill