Blog

GUARDA COMPARTIDA. És possible establir un règim de guarda compartida a iniciativa d’un progenitor amb l’oposició de l’altre?

Publicat el 30 de juny de 2021

GUARDA COMPARTIDA. És possible establir un règim de guarda compartida a iniciativa d’un progenitor amb l’oposició de l’altre?

 A avui dia hi ha pocs precedents de Jutjats que s’hagin pogut pronunciar sobre aquesta qüestió. Té especial rellevància doncs la Sentència de l’Audiència Provincial de Còrdova de 23 de gener de 2018, la qual va obligar un pare a assumir la guarda compartida dels seus fills. L’Audiència va basar la seva decisió en la impossibilitat de la mare de seguir fent-se càrrec dels fills comuns, ja que un d’ells patia una greu discapacitat i requeria moltes cures. El tribunal entengué que la mare es trobava sobrepassada i que el menor no rebia les cures adequades, per la qual cosa el benefici del menor requeria que el pare tingués una major implicació en la cura del fill.

Pel que fa al posicionament del Tribunal Suprem, amb relació al Codi Civil Espanyol, ha dit que el sistema ideat exigeix que per acordar la guarda i custòdia compartida cal que concorri petició de part, argumentant que en cas contrari, difícilment pot existir un debat i una prova contradictòria sobre el règim de guarda a establir.

Tanmateix, comentar un cas en què fou el Ministeri Fiscal sol·licitar la guarda compartida, però no els progenitors. En dita sentència, el Tribunal Suprem exposà expressament què per establir una guarda compartida era necessari que la sol·licités un dels progenitors, ja que cal que aquest prenguin una decisió raonada garantia d’èxit de les mesures en benefici dels fills.

En qualsevol cas, cal recordar que a l’hora d’acordar el règim de guarda concret per a un menor regirà sempre el principi de l’interès superior del menor, que prevaldrà per sobre dels desitjos i interessos dels progenitors. Per tant, el posicionament mantingut pel Tribunal Suprem que impedeix establir una guarda compartida si no la sol·liciten els pares, posa en dubte que respecti aquest interès superior del menor.

En conclusió, si bé s’ha de valorar aquesta oposició a l’establiment d’una guarda compartida juntament amb la resta de circumstàncies com un factor més, la de decisió final del tribunal s’haurà de prendre sempre tenint en compte quin respon a l’interès superior del menor.