Blog

GUARDA I CUSTÒDIA. L'opinió dels menors a l'hora de determinar el règim de guarda.

Publicat el 17 de juny de 2021

GUARDA I CUSTÒDIA. L'opinió dels menors a l'hora de determinar el règim de guarda.

A l’hora d’establir quin progenitor tindrà atribuïda la guarda i custòdia del fill comú, malgrat és  competència del jutge o tribunal ponderar el conjunt de circumstàncies i decidir quin règim és aconsellable, tenir present que l’opinió del menor serà especialment rellevant si aquest l’ha expressat amb claredat, maduresa i reiteració.

En aquesta línia s’ha pronunciat l’Audiència Provincial de Cantàbria en la seva sentència de 10 de maig de 2021, en la qual resol un recurs contra una resolució de primera instància en la que s’establia la guarda i custòdia compartida d’una menor de 12 anys.

La resolució es dictà en el si d’un procediment de modificació de mesures de divorci que havia establert la guarda i custòdia de la menor a favor de la mare amb un règim de visites ampli a favor del pare, estan aquest obligat a satisfer una pensió d’aliments. Amb la modificació de mesures el pare pretenia un canvi en el règim de guarda, establint-se una guarda compartida i consegüentment, l’extinció de la pensió alimentària.

La mare va recòrre la sentència en apel·lació davant de l’Audiència Provincial, al·legant error en la valoració de la prova i en les conclusions extretes. L’Audiència valora que la menor, a l’audiència judicial en primera i segona instància, havia manifestat de manera clara que preferia viure sota la guarda exclusiva de la mare i amb el règim de visites i comunicació amb el pare establert a la sentència de divorci, al·legant la difícil relació que manté amb l’actual parella del seu pare i la llunyania i ruptura amb el lloc on es desenvolupa la seva vida.

L’Audiència Provincial finalment desestima la custòdia compartida, mantenint-se les mesures establertes a la sentència de divorci.

En tot cas, tenir en compte que d’entrada els menors no decideixen el règim de guarda, ja que són processos en què s’espera que els pares preguin les decisions en interès del menor o, en el seu cas, el jutge. Ara bé, sí que poden opinar i tenen dret a ser escoltats.

Així doncs, en casos en què per maduresa o edat resulti pertinent, l’opinió del menor ha de ser valorada amb la resta de proves que es practiquin, i tindrà especial rellevància:

  • El greu de maduresa del menor.
  • Els informes pericials que constin a les actuacions.
  • El que s’acrediti en el procediment amb relació a la implicació d’ambdós progenitors en l’educació i desenvolupament del menor; els suports familiars; la relació del fill amb les noves parelles o nous germans; qüestions escolars i d’arrelament del menor al lloc, etc.