Blog

La guarda compartida és, en principi, el sistema de guarda i custodia aconsellable, per ser el més favorable a l'interès superior del menor. Són múltiples les resolucions judicials que destaquen els múltiples avantatges del règim de guarda compartida a fi garantir el manteniment d'una relació estable amb ambdós progenitors així com la col·laboració entre aquests en els aspectes afectius, educatius i econòmics. Tot i així, recordar que caldrà estar sempre a les circumstàncies concretes de cada cas, com per exemple, les ciutats de residència dels progenitors o els seus horaris laborals, a fi d'adoptar el sistema de guarda més adequat.

I és que el sistema de guarda compartida segueix sent el sistema aconsellable encara que les relacions entre els progenitors no siguin del tot bones.

Cal partir de la base que una crisi matrimonial implica sempre un cert nivell de tensió entre els excònjuges, per la qual cosa sempre que el grau d’enemistat entre les parts entri dins del que es pot considerar normal, i així ho recomanin la resta de factors, serà recomanable l'establiment d'una guarda compartida.

Amb relació a l'anterior, el Tribunal Suprem s'ha pronunciat recentment respecte del sistema de guarda en una sentència que posa fi a un procés de divorci que inicià un matrimoni amb una filla de set anys.

El Jutjat de Primera Instància va atribuir la guarda i custòdia individual a la mare, desestimant la sol·licitud de guarda compartida interessada pel pare. La decisió es fonamentava en la situació de conflicte greu existent entre els progenitors, en existir diverses denúncies interposades per les parts que varen donar lloc a diversos procediments penals que en el moment de dictar-se la sentència encara no s'havien resolt.

Tanmateix, el pare va interposar un recurs d'apel·lació davant de l'Audiència Provincial, en el que li donaren la raó, modificant-se la sentència d'instància i establint un règim de guarda compartida. L'Audiència Provincial va fonamentar la seva decisió en què la situació de tensió o desacord entre els progenitors no havia de condicionar ni influir la relació d'aquests amb la menor. L'Audiència Provincial entengué l'existència d'una causa penal oberta contra el pare per vexacions injustes i maltractament psíquic en l'àmbit de la violència de gènere, en aquell moment només eren indicis racionals de delicte.

La mare va recórrer davant del Tribunal Suprem i aquest li ha donat la raó. En el moment en aquell moment ja s'havia resolt la causa penal condemnant al pare per un delicte de maltractament habitual, amb imposició d'una ordre d'allunyament, entre d'altres. Els fets declarats provats en la sentència revelaven un patró de conducta, sostingut en el temps, que era expressió inequívoca de menyspreu i dominació sobre la mare que endemés es projectava intencionadament sobre la filla comuna, quelcom clarament perjudicial per al desenvolupament de la seva personalitat.

Així les coses, entenent que el règim de guarda compartida és un sistema fonamentat en la màxima col·laboració entre els progenitors, resulta evident que en aquest supòsit era totalment inviable. De manera que en aquest cas el règim més favorable a l'interès superior del menor era sens dubte la guarda i custòdia exclusiva per a la mare.