Blog

HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC. Un pla d’urbanisme por regular els habitatges d’ús turístic?

Publicat el 20 de juliol de 2021

HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC. Un pla d’urbanisme por regular els habitatges d’ús turístic?

La Sentència del Tribunal Suprem 2 de juny de 2021 resol que un pla d'urbanisme és un instrument legítim per sotmetre a autorització administrativa prèvia l'exercici d'una activitat d'habitatges d'ús turístic, si les condicions que estableix aquest pla per condicionar la concessió de l'autorització són proporcionades i estan justificades per a garantir l'interès general de facilitar la disponibilitat d'immobles susceptibles de ser arrendats com a residència dels ciutadans.

La resolució anterior té el seu origen en la impugnació del pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges d'ús turístic aprovat per l'Ajuntament de Barcelona per part de l'associació d'apartaments d'ús turístic. L'associació fonamentava la seva impugnació en què el pla atemptava contra la normativa europea i estatal sobre el lliure accés a les activitats de servei i l'exercici d'aquestes.

Abans del Tribunal Suprem, va pronunciar-se sobre la qüestió el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va estimar alguns punts interessats per l'associació:

  • La falta de cobertura legal i urbanística: l'Ajuntament de Barcelona mitjançant el planejament urbanístic municipal tractava d'incidir en l'exercici de competència autonòmica en matèria de turisme i en l'exercici de l'activitat dels habitatges d'ús turístic.
  • La circumstància formal que s'hagi produït una alta al cadastre com a habitatge, no implica que es complexin les exigències en sentit propi d'ús d'habitatge.

Tanmateix, el TSJC va rebutjar que el pla vulnerés les normes sobre la llibertat d'accés a les activitats de servei que estableix la normativa europea, la qual estableix que si l'accés a una activitat de servei està subjecte a una prèvia decisió administrativa, els requisits establerts no podran ser discriminatoris, hauran d'estar justificats per una raó d'interès general i hauran de ser adequats per a garantir l'assoliment de l'objectiu que es persegueix.

Atenint-se a aquestes exigències normatives, la qüestió que es plantejà davant del TS era determinar en quina mesura els instruments de planejament urbanístic poden regular les condicions d'accés i exercici d'una activitat, i fins i tot, limitar en un àmbit territorial concret el seu exercici i la incidència d'aquesta regulació en l'àmbit de la lliure prestació de serveis.