Blog

MENORS LACTANTS. Quin règim de visites establir? Quan és aconsellable començar les pernoctacions?

Publicat el 26 de agost de 2021

En dret de família, és especialment important tenir en compte la casuística. ja que en cada cas entren en joc circumstàncies diverses fent que s’hagin d’adoptar mesures i solucions concretes, en qualsevol cas, però, independentment de la resta de factors, prima sempre l’interès superior del menor.

En el cas de menors lactants, malgrat que ambdós progenitors disposin de les habilitats parentals i les circumstàncies professionals i familiars adients per fer-se càrrec del fill comú, fins que no finalitzi el període de lactància, és difícil que s’estableixi un règim de visites ampli amb pernoctacions.

Com a regla general, els jutjats consideren que quan el menor compleix un any i mig o dos anys, la lactància deixa de ser un obstacle per normalitzar la relació del menor amb l’altre progenitor, sent possible, si les circumstàncies ho permeten, establir una guarda compartida.

Destacar que les circumstàncies professionals dels progenitors, és a dir, jornada i horari laboral, tenen una influència decisiva a l’hora d’establir una guarda compartida o un règim de visites ampli, ja que aquests pretenen aprofundir en la relació del fill amb els seus progenitors i no amb la família extensa.

No obstant l’exposat, cal fer menció al supòsit de la sentència de 12 de novembre de 2019 de l’Audiència Provincial de Castelló, que va establir el següent règim de visites per a un menor de curta edat:

  • Fins que el menor tingués 2 anys:
    • Dos dies intrasetmanals (en defecte d’acord, dilluns i dimecres) de les 17 a les 20 hores.
    • Caps de setmana alterns sense pernocta, dissabte de 17 a 20 hores i diumenge de 17 a 20 hores.
  • A partir que el menor tingui 2 anys:
    • Dos dies intrasetmanals (en defecte d’acord, dilluns i dimecres) de les 17 a les 20 hores.
    • Caps de setmana alterns amb pernocta, de dissabte a les 17 fins diumenge a les 20 hores.
    • La meitat del període de vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu, corresponent els anys parells la primera meitat al pare i la segona a la mare, i a la inversa els imparells.

Amb relació a la sentència anterior, però, comentar que el Tribunal Suprem s’ha mostrat contrari a establir un règim de guarda compartida que entri en funcionament quan el menor compleixi una determinada edat. I és que en la seva Sentència de 13 de juliol de 2017 recordà que les sentències s’han de dictar d’acord amb les circumstàncies concurrents i no les futures, ja que es desconeixen les circumstàncies familiars i professionals que tindran els progenitors quan el menor compleixi aquesta determinada edat. Així doncs, el més prudent és esperar-se i modificar el règim de guarda en un futur, tenint en compte les circumstàncies concretes i podent així vetllar millor per l’interès del menor.