Blog

Quan el demandat no contesta la demanda se'l considera en rebel·lia i el procediment pot continuar sense la seva participació. Ara bé, si malgrat haver-se'l declarat en rebel·lia el demandat assisteix a la vista de judici, aquella declaració no pot implicar el reconeixement dels fets en què es fonamenta la demanda ni la conformitat amb les pretensions de la part actora.

Així ho ha recordat el Tribunal Suprem en la seva sentència núm. 308/2022, de 19 d’abril, en la qual resol un procediment de modificació de mesures d'un divorci en el qual l'exdona sol·licitava substituir la guarda compartida de la filla comuna per una guarda individual a favor seu, ja que el demandat per les seves obligacions laborals, no exercia de manera efectiva els períodes que li corresponien, sinó que se'n feia càrrec la seva mare i àvia de la menor.

El demandat no va contestar a la demanda; tanmateix, es va personar al procediment abans de l'acte de la vista, i per això va quedar sense efecte la declaració en rebel·lia prèvia i va sol·licitar el manteniment de la guarda compartida respecte de la menor.

El jutjat va donar la raó a la mare, per la qual cosa el pare va interposar recurs davant de l'Audiència Provincial, qui va rebutjar el recurs sense entrar a valorar el fons de l'assumpte per entendre intempestives les pretensions del pare per haver-se mantingut en rebel·lia sense contestar la demanda.

Així les coses, el pare va recórrer davant del Tribunal Suprem per infracció processal i aquest li ha donat la raó, retornant les actuacions a l'Audiència Provincial perquè discuteixi sobre les qüestions de fet i de dret en què el jutjat va fonamentar el seu pronunciament i es pronunciï sobre les proves documentals aportades amb el recurs, les quals acrediten que en l'actualitat ja no té les mateixes obligacions laborals.