Publicat el 28 de de juny de 2017
El passat 21 de desembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar que la restitució dels diners cobrats de més per aplicació de les clàusules sòl ha de produir-se des de la data de la signatura del contracte de préstec o crèdit hipotecari.
Aquest pronunciament va posar punt i final a la doctrina imposada pel Tribunal Suprem de que només es podien reclamar els interessos pagats de més a partir del maig de 2013.
D’ençà d’aquesta sentència del Tribunal de Justícia Europeu, el Govern espanyol va implantar un procediment extrajudicial, “voluntari” i gratuït pel consumidor, per tal de facilitar la tramitació de l’allau de reclamacions que ja es preveia que es presentarien amb l’esperança de que els bancs solucionarien aquestes reclamacions evitant-se la via judicial.
El Real Decret-Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, estableix aquest mecanisme de reclamació previ a la interposició de la demanda judicial, amb l’objectiu d’oferir una solució àgil i satisfactòria pels consumidors que els hi permeti obtenir la restitució de les quantitats pagades en aplicació de les clàusules sòl.
1. LA RECLAMACIÓ: El primer pas és presentar una reclamació prèvia davant l’entitat bancària interessant la restitució de les quantitats pagades de més en aplicació de les clàusules sòl.
No hi ha un termini màxim per a reclamar.
L’únic termini que es fixa afecta al banc, que té tres mesos des de la presentació de la reclamació per: primer, informar al consumidor i desglossar l’import a retornar i, segon, abonar dita quantitat.
El consumidor pot decidir acudir a la via judicial directament però, un cop iniciat el procediment extrajudicial i fins que aquest no s'hagi resolt, les parts no podran exercir entre si cap acció judicial o extrajudicial alternativa en relació amb la mateixa reclamació.
En aquest sentit, si ja hi haguessin procediments judicials en marxa, s’haurà d’acordar la seva suspensió temporal mentre duri la negociació.
2. LA RESPONSTA DE L’ENTITAT:
Com dèiem, el banc disposa de tres mesos des de la presentació de la reclamació per contestar.
Amb la fixació del termini indicat es pretén evitar el col·lapse dels Jutjats en aquesta matèria i, alhora, buscar la formula de forçar al banc i al client a posar-se d’acord.
Ara bé, ni el sistema extrajudicial és obligatori pel consumidor, ni el banc està obligat a arribar a un acord, com tampoc a oferir el retorn del 100% del pagat de més.
Per tant, un cop presentada la reclamació, ens podem trobar amb varis escenaris:
a) El banc considera que la reclamació és procedent: en aquest cas remetrà al consumidor un càlcul amb la quantitat que estima que ha de tornar, al que s’hauran d'afegir els interessos legals sobre les quantitats pagades de més.
b) L'entitat considera que la reclamació no procedeix: informarà dels motius pels quals entén que la clàusula dels seus contractes no és abusiva i donarà per finalitzat el procediment extrajudicial, podent llavors acudir a la via judicial.
(ENS ESTEM TROBANT QUE AQUESTA ÉS LA RESPOSTA MAJORITÀRIA)
c) Passen els tres mesos sense rebre resposta per part de l'entitat: si no us contesten, o si esteu en desacord amb la resposta, s'entén que no hi ha hagut acord i es pot iniciar la via judicial.
També es podrà acudir a la via judicial si la resposta del banc és l’oferiment d’un pacte on només s’ofereix el retorn d’una part dels diners cobrats de més per l’entitat
ALTERTA AMB LES RESPOSTES QUE SEMBLEN POSITIVES
Cal analitzar molt bé els pactes oferts per l’entitat bancària. Al nostre entendre, no estan negociant amb la claredat que caldria perquè un consumidor, sense coneixement en la matèria, ho pogués comprendre correctament. Alerta doncs amb les respostes aparentment positives. A vegades no ho són del tot.. Per exemple, en ocasions ofereixen compensar una part dels interessos pagats de més rebaixant un 0,02% els interessos per la resta de quotes pendents...
3. COSTES JUDICIALS
Segons l’article 4 del Real Decret-Llei 1/2017, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl,
si es reclama per la via judicial i s’obté una sentència més favorable a l'oferta rebuda per l'entitat, es condemnarà al pagament de les costes processals a l’entitat bancària, és a dir, aquesta haurà d’assumir les despeses d'advocat i procurador.
Acudir a la via judicial implica unes despeses, de manera que s’ha de valorar si la diferència entre el què ofereix el banc i el què realment correspon al consumidor compensa iniciar l'acció judicial.
4. ESTÀ RESULTANT EFICAÇ EL PROCEDIMENT EXTRAJUDICIAL?
Els bancs, per norma general, estan responent negativament a totes les reclamacions extrajudicials presentades al·legant, o que la clàusula ja era prou clara o que havia estat negociada individualment.
Aquest panorama fa pensar que tot plegat ha estat una estratègia promoguda per les entitats bancàries per guanyar 3 o 4 mesos de marge i poder planificar com afrontar l’allau de demandes judicials que es presentaran. Però, alhora, per aconseguir fer decaure l’interès de molts consumidors afectats d’iniciar l’acció judicial.
De fet, recentment s’han creat 54 nous Jutjats (un per cada província), que es dedicaran exclusivament a resoldre les reclamacions derivades de l’aplicació de clàusules sòl.
En definitiva, EL PROCÉS EXTRAJUDICIAL PER RECLAMAR ALS BANCS EL RETORN DELS DINERS PAGATS DE MÉS PER LES CLÀUSULES SÒL SERÀ UN AUTÈNTIC FRACÀS.
Cal que, tant si el banc respon a la vostra reclamació com si no ho fa, us assessoreu bé per si us estan oferint realment el què us correspon, i si us surt a compte la reclamació judicial.
Per qualsevol dubte o aclariment, no dubteu en contactar amb nosaltres.
Tota vegada, i per a més ajuda, us deixem el link de la xerrada informativa a càrrec de l’advocat Jordi Matamala Cunill, sobre les clàusules sòl i la reclamació de les despeses d’hipoteca:
https://www.youtube.com/watch?v=3a2kTHgtzxw (Primera part)
https://www.youtube.com/watch?v=nrSB_Oy6goI (Segona part)