Blog

Règim de visites. Béns personals del menor

Publicat el 5 de desembre de 2022

Règim de visites. Béns personals del menor

És doctrina jurisprudencial constant que és obligació del progenitor que té atribuïda la guarda, a l’hora de complir amb el règim de comunicacions i estances dels menors amb l’altre progenitor, que els nens portin tot el necessari perquè les estades es desenvolupin amb tota normalitat. No obstant això, es tracta d’una controvèrsia que es produeix amb freqüència, i és que un dels progenitors es negui a entregar a l’altre la roba o estris dels nens durant el període en què estigui en la seva companyia en atenció al règim de visites o estades establert.

Si bé també pot passar en els casos en què la guarda sigui compartida, és més freqüent en supòsits de guarda individual en què un progenitor té l’obligació de pagar una pensió d’aliments.

Endemés, a vegades, a part de roba, tampoc s’entreguen elements com material escolar i el necessari per estudiar i fer els deures, el DNI, la targeta sanitària, l’abonament de transport, etc.

En aquests casos, no es pot perdre de vista que la pensió d’aliment té com a finalitat cobrir les despeses i necessitats dels fills, entre les quals es troba la roba, la qual no és propietat d’un o altre progenitor, sinó del menor. I són els fills els que han de dur amb ells els seus objectes i els elements necessaris perquè l’estada amb el seu progenitor es desenvolupi en condicions adequades.

En cas contrari, caldrà acudir al Jutjat i presentar una demanda d’execució de sentència sobre la base que el règim de comunicacions i estades implica l’obligació pel progenitor custodi de que el fill porti la roba i estris adequats perquè l’estança amb l’altre progenitor es desenvolupi amb normalitat.

Alguns progenitors en veure’s perjudicats per una situació com la descrita, prenen la decisió unilateral de comprar al menor roba i objectes per quan estigui en la seva companyia, descomptant els imports gastats de la pensió del mes següent.

Aquesta decisió no està permesa sense autorització judicial o acord entre les parts. En aquests casos, caldria comunicar al jutjat l’incompliment inicial, posant de manifest que, en cas de continuar, es procedirà a la compra de roba als menors, descomptant els imports de la pensió i, en funció del que contesti l’altra part i el jutjat, prendre la decisió pertinent.