Blog

TUTELA I ADMINISTRACIÓ DE BÉNS. Del fracàs en operacions de risc amb el patrimoni del tutelat, en respon el tutor?

Publicat el 28 de juny de 2021

TUTELA I ADMINISTRACIÓ DE BÉNS. Del fracàs en operacions de risc amb el patrimoni del tutelat, en respon el tutor?

La Sentència del Tribunal Suprem de 12 de maig de 2021 condemna a qui va ser tutor d’una persona amb discapacitat difunta, a indemnitzar als seus hereus pels perjudicis causats en el patrimoni d’aquesta, fruit de l’administració negligent dels seus béns.

El tribunal ha considerat que l’administrador va realitzar operacions negligents i varies actuacions determinants de despeses que no van redundar en cap benefici per al tutelat, incomplint l’obligació legal imposada als tutors d’administrar els béns del seu tutelat amb la diligència d’un bon pare de família.

El tutor mantenia que realitzar actes d’administració que comporten alguns riscos no equival a una administració contrària a la diligència d’un bon pare de família ni contrària als interessos del tutelat.

Tanmateix, el Tribunal Suprem resolent el recurs de cassació interposat pel tutor, ha estimat que les operacions dutes a terme pel tutor amb el patrimoni del tutelat, no es van realitzar en benefici de la persona tutelada ni amb la diligència exigida, ja que es tracta d’una operació financera i fiscal amb un cost enorme sense cap garantia certa d’obtenir cap mena de benefici per al patrimoni del tutelat.

El Tribunal Suprem conclou que el comportament del tutor tenir caràcter purament especulatiu i que aquesta conducta és clarament contrària a la diligència exigida en la gestió del patrimoni tutelat. No nega el Tribunal al tutor la possibilitat d’adoptar decisions que impliquin un cert risc, sinó que aquest ha de valorar la complexitat i el risc de l’operació, ponderant el conjunt de circumstàncies concorrent en cada cas.

Així doncs, en aquest cas, el tutor hauria d’haver valorat els possibles canvis normatius en matèria fiscal que es podrien produir, així com les circumstàncies personals del tutelat, i és que, atenint-nos a l’edat, malaltia i esperança de vida, resultava evident que no arribaria a gaudir dels beneficis que a llarg termini podria reportar l’operació financera.